Feeds:
Entrades
Comentaris

xesco 01

En Noè Rivas, que havia tingut el plaer de cantar i compartir vivències amb en Xesco, ens recorda a aquesta persona: “Hi ha persones que deixen petjada tant a nivell personal com en la vida col·lectiva d’un país. En Xesco Boix, que avui faria 70 anys, és una d’aquestes persones. Home d’ideals, lluitador incansable, creador, patriota, pedagog, persona que va obrir el camí de l’animació i dels espectacles familiars, home bo i amb la mà sempre oberta…. Des d’aquí el meu reconeixement, el meu homenatge, les meves gràcies i la meva abraçada més profunda.”

xesco 04

Els “cinc dits d’una mà”: Lluís Mª Panyella, Àngel Daban, Xesco Boix, Toni Giménez i Noè Rivas”

 

xesco 02

 

xesco 3

Josep Maria Pujol (Foc Follet – Senyor Cordills), Jordi Roura (Ara va de bo) i Xesco Boix.

 

Apa-li, ja la podeu aprendre!.

Pa-pa-para.   Pa-pa.   Pa-ra-pa. (3)

Pa-ra, para pau.!

 

 

 

pete-seeger

 

ADÉU PETE, la colla de l’Orquestrina continuarem cantant les teves cançons. Gràcies per haver-nos deixat el teu llegat, com a músic i com a persona.

El diari ARA, en va fer una primera ressenya en l’edició digital.

El cantant, investigador i compositor de folk Pete Seeger, considerat una de les principals figures d’aquest gènere musical i un activista pels drets humans, ha mort a aquest dilluns a Nova York, al Presbyterian Hospital, on estava ingressat des de feia una setmana. Segons ha explicat el seu nét a ‘The New York Times’, ha mort “per causes naturals”.
Per a Seeger, la música tenia un sentit comunitari i era un vehicle de l’acció política. Les dues coses eren essencials per a aquest home nascut a Nova York el 3 de maig del 1919. Fill d’un musicòleg i d’una violinista, Seeger va començar a estudiar periodisme i es va formar alhora com a músic i com activista polític. Durant els anys 30 no va restar indiferent davant els estralls de la Gran Depressió, els conflictes racials i les notícies que arribaven de la Guerra Civil Espanyol. Aquella realitat social i política va determinar la seva carrera musical i la seva manera d’explicar el món, combinant la crítica i la acció: no es limitava a assenyalar les injustícies, sinó que proposava eines de canvi.
El seu interès per la música folklòrica dels Estats Units el va aprofundir treballant amb l’etnomusicòleg Alan Lomax, que dirigia l’arxiu de cançons folk de la Biblioteca del Congrés. La feina prèvia de Lomax investigant sobre el terreny va permetre aplegar músiques de les quals no existia cap enregistrament. Tot aquell bagatge va acabar de configurar la personalitat musical de Seeger, que a principis dels anys 40 va conèixer Woody Guthrie, l’altre gran activista del folk nord-americà. Seeger, Guthrie, Millard Lampell i Lee Hays van formar el grup Almanac Singers. El seu camp de treball eren cançons de lluita obrera i el propòsit era contribuir al canvi social mitjançant la música.
L’alt component polític dels Almanac Singers, clarament posicionat a favor de les tesis comunistes, va incomodar el govern dels Estats Units, que buscava l’articulació d’un discurs únic que aplegues el país just quan entrava en la Segona Guerra Mundial: no era temps de tolerar discrepàncies. L’FBI va començar a controlar els militants comunistes i els Almanac Singers van plegar a finals del 1942. Després de la guerra Seeger va muntar The Weavers, un projecte que va determinar la posterior revolució folk. És aleshores, a principis dels anys 50, quan Seeger va acabar de perfilar una proposta musical que integrava alhora les cançons de treball, el blues, el gòspel, les balades i fins i tot la música infantil. Era el folk nord-americà: punt de trobada de tradicions blanques i negres i sempre atent a la realitat social i gens contaminat pel narcisisme. Un bon exemple n’és la cançó ‘We shall overcome’, un himne gòspel del 1901 que a finals dels anys 40 es va convertir en una cançó de lluita de dones treballadores afroamericanes. Seeger la va incorporar al seu repertori i ‘We shall overcome’ va acabar sent un himne de la lluita pels drets civils.
Tanmateix, Seeger va mirar més enllà dels Estats Units. De fet, ja als anys 40 havia cantat cançons sobre la Guerra Civil Espanyola, i al llarg de la seva vida va seguir amb atenció els moviments socials d’Amèrica Llatina.
La ‘cacera de bruixes’ impulsada pel senador Joseph McCarthy va esquitxar Seeger, que l’any 1955 va haver de declarar davant la comissió d’activitats antiamericanes. Res no va aturar Seeger, que, juntament amb Woody Guthrie, es va convertir en un referent per als joves cantautors folk que, com Bob Dylan, van arribar a Nova York a principis dels anys 60. Amb Dylan va protagonitzar l’anomenat “incident de Newport”. Va ser l’any 1965, quan Dylan va fer un concert elèctric al festival de folk. Seeger entenia que Dylan utilitzés la guitarra elèctrica, però no que allò impedís entendre el que cantava. L’incident es va magnificar i ha acabat construint una mena de llegenda.
Als anys 60, Seeger es va oposar frontalment a la guerra del Vietnam, sense deixar de banda el seu compromís amb les lluites obreres i pels drets civils. Va ser en aquella dècada quan les cançons que havia popularitzat Seeger van arribar a Catalunya versionades pel Grup de Folk, i després per Xesco Boix en solitari. L’any 1971, Raimon va aconseguir que Seeger fes una gira per l’Estat espanyol que va passar per Terrassa. També va fer un petit concert al bar Llopart de Barcelona. 
El sentit comunitari de la música va marcar els últims anys de Seeger, que va promoure accions com ara la neteja i recuperació del riu Hudson amb el projecte Clearwater. El pas del temps no el va desconnectar del món, i ben aviat va advertir el poder de l’activisme comunitari, que considerava més eficient que els partits polítics. 
El 90è aniversari de Seeger es va celebrar al Madison Square Garden amb un concert en el qual Bruce Springsteen el va presentar com “un arxiu viu de la música americana i de la seva consciència, un testament del poder de la cançó i la cultura”.
 ——————————————————————–
Un gran home, una gran persona. Fins sempre.
L’endemà tots els diaris en parlaven. (suposo que, menys l’ABC que devia parlar del capullo d’en Blas. Que, per sort de la humanitat, també es va morir).
Com va dir la Rahola, sols en plorarem a un.

Anem escampant les teves cançons. Encara ens fas sentir encoratjats. Gràcies Xesco.

 

img_1580-qpr img_1506-qpr img_1507-qpr img_1510-qpr img_1511-qpr img_1519-qpr img_1520-qpr img_1522-qpr img_1524-qpr img_1525-qpr img_1527-qpr img_1528-qpr img_1532-qpr img_1533-qpr img_1535-qpr img_1544-qpr img_1548-qpr img_1553-qpr img_1555-qpr img_1556-qpr img_1561-qpr img_1562-qpr img_1564-qpr img_1565-qpr img_1568-qpr img_1570-qpr img_1573-qpr img_1577-qpr

Hola a tothom !. Si teniu ganes/desig/necessitat/bogeria, de cantar….

Veniu a Terrassa el 3 de Maig !. Fem un concert al pati de l’Escola Tecnos, que està celebrant el seu 50è aniversari. És gratuït!.

Us hi esperem. Feu córrer la veu!

CARTELL FINAL ORQUESTRINAp

orquestrina_cat

 

Hola amigues i amics !. Un nou concert de l’Orquestrina Xesco, aquesta vegada a Manresa, al Sielu!.

Serà el dijous 27 de desembre a les 10h. de la nit !. Us hi esperem !.